COSETES

COMENCE A EMBRUTAR

Sempre he tingut por al foli amb blanc, es complicat començar a embrutar de paraules una peça de cel·lulosa tan pulcra i higiènicament blanca com la bata d'un metge o d'una infermera. Recorde com a l'escola de petits ens feien escriure histories que no sempre tenien un bon començament peró, amb la práctica anaven millorant i acabaven amb un magnífic final, normalment èpic i grandiloqüent.

La intenció d'aquest blog es pareguda a les velles histories pre-adolescents, peró sense final i molt menys èpic o grandiloqüent. Mes be, serà un aprenentatge gradual, divertit i interactiu que m'ajudara a tornar a sentir-me com un xiquet. Per tant, la llengua que utilitzaré serà la materna, sense descartar la de Cervantes o la de Shakespeare quan la ocasió ho requereixca.

Tota aquesta historia del bloc ve deguda a un bon amic que em va recomanar un enllaç que va ser una petita empenta:




Avui he rebut un de molt interessant, es una cançó molt graciosa del facebook amb una estètica pin-up molt bona, un videoclip actual, amb fons blanc i net (com un foli, jeje) on ressalten els artistes i els seus moviments.

La lletra fa que pensar i diu el següent:

Pedro Villa y Josefina están prontos a ligar,
Pero Laura la vecina los ha visto desertar,
Juan Ruja renuncia y lo hace publicar
Leonora su esposa pronto lo va a borrar

Amanda y Miranda acaban de rastrear
A Lina su amiga que les dejó de hablar
Tantean, husmean, no hay nada que indagar
Es fácil, muy fácil, sólo opriman pokear

(Coro)
No no te metas a mi Facebook
No te metas por favor
Cada vez que tengo un inbox
Me provoca poner close
No te metas a mi Facebook
No te metas por favor
Cuando escribas melodramas
No me lo hagas por el wall

De 620 amigos te relacionas con 10
90 desconocidos más 60 friend requests
Te buscan, rebuscan, pronto te van a ver
Juntitos, toditos, apuéstenle a la red

200 eventos, a los que debes ir
Aceptas a todos aunque no quieras ir
Tu vida es difícil, tienes que decidir
Aplica la regla, ponle a todos maybe

Coro

No me lo hagas por el wall (bis)
Me provoca poner close

No me digas que no tienes que ir al baño
Cuando, te miro te la pasas Facebookeando
y luego suspiro, te vas a quedar un rato
y mucho más

No me digas que tienes otro cumpleaños,
Del que hace un año ni te hubieras enterado
Será que ahora es moda festejar con los extraños
Y brindar por brindar

Coro





Ja estarà be de tant de posar coses de altra gent a continuació va un treball audiovisual que vam realitzar uns amics i jo, on ens vam divertir a tope. Seguidament, una col·lecció de fotos denominada "Llocs". Hope you'll enkoy it. (ja comença a eixir la vena Shakespeariana):





"Llocs"

Somnis de l'eterna recerca dels nostres primitius avantpassat neandertals, que vagaven a l'encontre d'un badall a una pedra o qualsevol malformació de la terra on mantindre's calents i llunys dels perills.

Avui dia, amb les comoditats actuals, molts seguim sense trobar aquest tros de refugi on amagar-nos dels problemes i sentir-nos protegits.

Encara avui tots busquem eixe lloc, no sols físic també mental on poder dir que som a la nostra llar.