Aigua de la Valldigna

Hola a tots de nou:

Sent molt no haver pogut, escriure res en tant de temps, però ha segut en contra de la meva voluntat i per problemes totalment aliens a mi. Com m'he canviat de casa, estava esperant que arribes l'internet i finalment avui ho ha fet. 10 megues per a escriure encara mes xorrades si cap, jejejeje.

Avui volia parlar-vos de l'ultim viatge que he fet abans de nadal, ha segut a Simat de la Valldigna. En l'aplec que cada any organitza un centre excursionista de les diferents províncies catalano-parlants.
He tingut el plaer de sentir a Pepe "el botifarra" un cantautor del folklore valencià.





Apart de xerrades, musica i sobretot i davant de tot senderisme i respecte a la natura. Vaig trobar un element comú que m'ha conduit a escriure una petita peça, que reforçaré amb unes quantes fotografies per tal de intentar que sentiu una mica el que jo vaig sentir.


Aigua de la Valldigna, mel que brolla per la senda.
Riu de vida, a l'ombra habita.
Liquid diví curatiu, sana la natura amb fermesa.
Obre transparent, el camí de la terra sotmesa.

Transporta llavors i saó amb empenta.
Nova vida, a la terra habita.
Verd mantó, cobertor que la sorra fa espesa.
Protector renovador, sense aigüa, som feblesa.